Cinc anys després de “Tornar a ser u”, darrer disc de La Iaia, el seu líder, Ernest Crusats, inicia la seva carrera en solitari amb “La font gelada”, abans que un disc, un refugi.

Fruit d’una aposta estètica gairebé radical en l’era de l’ultraprogramació, el seu debut és un bàlsam per les nostres oïdes: onze cançons enregistrades només en vuit pistes, màgicament connectades amb l’entorn i la natura, que formulen una pregunta: hi ha cabuda per allò essencial entre tant de soroll? Un repertori que desarma en la seva aparent senzillesa, que t’introdueix en una atmosfera on el temps (i l’espai) no compten i que entronca amb els nostres clàssics dels setanta (Toti Soler o el tristament desaparegut Pau Riba) sense renunciar a una contemporaneïtat agermanada amb Sufjan Stevens o Adrianne Lenker (Big Thief).

Abans, la veu i la guitarra de la Mar Pujol prendran l'escenari del Teatre laBiblioteca per sorprendre a tothom amb una de les veus emergents més potents del panorama músical del nostre país.  Tendresa i profunditat, personalitat i talent. La cantautora del Lluçanès comença la seva carrera trepitjant fort amb una proposta honesta i autèntica, artesania pura de cançons que atrapen com poques vegades hem vist.

Ernest Crusats

Sense perdre l’espontaneïtat i, per descomptat, el talent que ens permet parlar de La Iaia com d’una de les bandes capitals de la dècada passada, Ernest Crusats comença la gira de presentació de La font gelada amb l’eco encara recent de la seva preestrena al Mercat de Música Viva de Vic. Aquella tarda del passat setembre, acompanyat per Mau Boada (guitarra), Guillem Plana (baix) i Jordi Torrents (bateria), va envoltar un Teatre de L’Atlàntida ple a vessar en un clima d’artesania i misteri que és emoció i -ja ho hem dit- és refugi.

‍

‍

Mar Pujol

Mar Pujol és una cantautora de 24 anys de Prats de Lluçanès. En la seva música s’intueix un rastre estilístic mediterrani, que sovint es calca sobre un suport de pop, rock i folk reposat. Una proposta terrenal i etèria a la vegada, però empesa des de la simplicitat i la cruesa d’una veu i una guitarra clàssica.

L’any 2019 comença a compartir la seva música dalt dels escenaris i a peu de carrer. En aquest punt l’artista coneix més d’aprop altres maneres de pensar, fer i viure, més properes a l’anarquisme i el feminisme. Aquest fet fa que es desposeeixi de la forma que té d’entendre la música i comença a crear cançons senzilles des d’un racó més experimental provant, per exemple, l’afinació oberta de la guitarra.

“Trepa” és el primer EP de la cantautora, publicat l’any 2022. Aquest recull de cançons no té més fil argumental que l’element primari natural i reflexions introspectives de l’artista. Sovint utilitza la metàfora com a amagatall per exterioritzar la seva forma d’entendre’s i entendre el món. Ha publicat 4 singles més, “Caverna”, “Toquen Quarts d’Una”,”Vine’m aquí” i “Flor de nit”. Aquest últim, ja com a avenç del seu pròxim treball.

A principis de l’any 2024 es preveu el llançament del seu primer llarga durada, un àlbum de 10 cançons que porta per títol “cançons de rebost”. Amb aquest nou projecte, també estrena un format a trio en directe, composat per la Bruna González al violoncel i el Cels Burgès a la guitarra.

‍

‍